Diari La Veu del País Valencià

No han d’abundar massa els actes que comencen oficialment a les dues de la matinada. La Nit de Cant d’Albades de Xàtiva és un d’ells. I a banda de l’hora, el gran tret característic de la cantà és que, per una banda, es prescindeix de la figura del versador. I, per l’altra, els cantaors es dediquen albaes els uns als altres. Gens am...

El president Pérez Llorca ha creuat una línia que un govern democràtic no hauria de creuar mai: convertir l’escola pública en un instrument de control polític, partidista i ideològic.

La Llei 5/2026, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, ha obert una deriva profundament preocupant. Amb l’excusa de garantir una s...

No em tocava escriure ja fins a setembre. I volia parlar sobre com els inversors estrangers han descobert el Comtat i sobre la meravellosa feina que Salvem Planes i altres estan duent a terme per intentar que la roda del capitalisme no les passe per damunt. Eixe article arribarà, per descomptat, però de vegades hi ha coses que no es poden deixar estar sense dir la teua. I més...

El pa és molt més que una barreja de farina, aigua i llevat. És probablement l’aliment que més civilitzacions han convertit en símbol. Compartir el pa ha significat compartir taula, pau, amistat i confiança. D’ací que encara diguem guanyar-se el pa, ser més bo que el pa o partir el pa amb algú. Hi ha aliments més exquisits, però cap altre ha arribat tan l...

S’ha posat a ploure, de sobte. Cauen gotes com a punys i s’ha girat una ventolera que fa por. Gira i torna-te’n cap a casa. S’ha suspés l’acte on anàvem. Encara no hem arribat a casa i ja ha escampat, ha desaparegut el mal oratge. És que “Pluja d’estiu i plany de bagassa en un punt passa”, diu la dita tradicional. Tindrà raó?… La dita i la realitat ens posen damunt la taula, ...